ANY NOU

Aquest any 2010 no ha començat massa bé, de fet diria que ho ha fet molt malament.

En poc més de quinze dies ens han deixat dues persones molt joves. Un era el fill d'una cosina germana i l'altre un cosí germà del meu home.

Tanmateix la vida continua endavant i no s'atura.

Començar un nou any té quelcom de màgic. Deixem endarrere coses que no ens agraden i fem bons propòsits que després acabem oblidant per tornar a recordar-los l'any vinent.

Amb el temps he aprés que amb els bons propòsits s'ha d'anar a poc a poc. Massa alhora desanimen. De moment la que us parla ha deixat de fumar. Ara sóc una fumadora que, de moment, no fuma. He tornat a reprendre els meus passejos matinals per les envistes del poble i encara en tinc uns quants més que faré tot allò que estigui al meu abast per a complir: escriure amb més freqüència al bloc, l'altre matricular-me a les aules de la gent gran el proper setembre i mentrestant fer pràctiques de conduir. Això del cotxe sempre ha estat una frustració per a mi: més de 30 anys amb carnet i mai no he estat capaç d'agafar-lo . Necessito aquesta independència que em donaria el fet de no necessitar ningú per a desplaçar-me. Potser direu que allò que sempre em deia la mare: “Ara li ve l'amor a la núvia”.

Doncs mira sí. Sempre he pensat en allò de renovar-se o morir.

Fins aviat.