Escrits
UN DIA AMB L'AMINETU. Copiat del blog de la meva amiga Alba
>> dimecres 2 de desembre de 2009
Ahir 28/11/09 vaig tenir l'honor d'estar un dia amb l'Aminetou.
La vaig veure molt "feta caldo", però tot i així ella té més clar que mai que ha de continuar amb la vaga de fam per tal d'aconseguir tornar a la seva pàtria amb els seus fills.
Quan vaig estar parlant amb ella, l'únic del que es preocupava, era de que havia d'estudiar molt per aprovar, i que em cuidés.
Però quan li vaig dir jo què qui s'havia de cuidar era ella, l'únic que va fer va ser somriure, perquè ja sabem com és ella, una dona de fortes conviccions.
És una dona que encara que estigui molt cansada i dèbil sempre té un somriure d'orella a orella, i és molt gratificant.
L'únic que li desitjo és que el govern espanyol faci el que hagi de fer perquè torni cap a casa seva, on els seus fills estan molt preocupats del seu estat de salut (m'ho va dir ahir)
I des d'aquí li envio moltes forces i ànims per seguir amb la seva lluita, i que la recolzem fins la victòria.
SÀHARA LLIURE JA!!!!
Dono les gràcies a l'Alba que m'ha donat permís per a copiar el seu post.
2 comentaris:
Totes les paraules són poques per encoratjar una dona tan forta...Volia dir que llàstima que no hi hagin més persones així, però m'adono que el que he de dir és tant de bo no fos necessari que hi haguessin persones així ,doncs això voldria dir que tot està normalitzat...
Una abraçada per a tu i per a ella,
M. Roser
Ma Roser, tant de bo tothom i especialment els sahrauís puguin viure a la seva terra en pau i llibertat.
Han estat uns dies molts durs per a tots.
Una abraçada.
Publica un comentari