LES AMISTATS PERILLOSES

Periodista Digital és una publicació on line d'una ideologia molt concreta. Per a mi que són a la dreta de la dreta i inclús gosaria afirmar que molts dels seus articulistes i escrivents (no dic escriptors perquè aquestos em mereixen un respecte) no són ni tant sols demòcrates.

Si doneu un tomb pels blocs trobareu fins i tot creacionistes (antidarwinistes i anti escalfament global)

Tinc molt clar que cadascú pot pensar com vulgui i dir allò que consideri més oportú. Afortunadament no combrego amb les seves tesis i per més propaganda que facin no aconseguiran que canviï de pensament que per instint, per convenciment i per visceralitat es decanta més aviat cap a l'esquerra. Mai no ho he amagat.

També tinc clar que els sahrauís, després de 34 anys d'oblit i de promeses incomplides es fàcil que es posin al cantó de qui els defensa, sigui de la tendència política que sigui. Ho entenc i en el seu cas potser jo faria això mateix.

Però jo no sóc sahrauí, sóc catalana i no puc per menys de preguntar-me perquè personatges força coneguts dins del món de la solidaritat i el compromís amb el Sàhara defensen el dret a l'autodeterminació dels sahrauís. Si ho fan perquè, de veritat, hi creuen o perquè són allò que se'n diu neocons. Em pregunto com poden defensar l'opció independentista si són profundament contraris a l'estat de les autonomies i voldrien per Espanya i, a més no ho amaguen, una llengua i un pensament únics, que aprofiten la més mínima ocasió per tatxar de nazis als nacionalistes i per proclamar la seva manera de pensar més pròpia del segle XIX que la del XXI. Si els llegiu veureu que les raons que li retreuen al Marroc són les mateixes que fan servir ells quan parlen de l'Espanya que enyoren.

Ara n'hi ha un que ha anat més lluny i posa en entredit a tot el moviment solidari que és divers i plural. No reflexiona, acusa i fins i tot posa en dubte les motivacions que ens empenyen a portar a terme projectes com les vacances en pau o les caravanes. Es creu amb el dret de dir-nos a qui hauríem de condemnar i què hauríem de fer.

Us poso una perla de les moltes que es troben en posts i comentaris:

Las supuestas asociaciones de "solidaridad" no son lo que dicen ser.

Potser no, però el senyor C. R. M. no és la persona més adient per a destriar el gra de la palla. Abans s'hauria de treure la biga de l'ull. I després buscar la coherència que no demostra si comparem la seva postura envers Espanya i el Sàhara occidental.

Fins aviat.