SI L'EVOLUCIÓ ES LA TORTURA JO VULL INVOLUCIONAR.

Read more...

NUCLEARS?

Ahir l'Ajuntament d'Ascó va votar a favor de la instal·lació d'un cementiri nuclear al municipi.

Ha passat molt de temps des de que portàvem aquelles xapes amb un sol que ens preguntava: Nuclears? No, gràcies.

Tinc familiars que hi treballen i la vida no els hi ha anat malament. El poble de poc més de mil habitants és per veure'l.

De fet, quan aquí hi ha microtalls de llum ens enfadem i ja no us parlo de si l'apagada dura hores.

Si féssim l'exercici de pensar com ens ho faríem sense electricitat ens n'adonaríem de com en depenem.

Les centrals nuclears en fabriquen i generen residus que en algun lloc s'han d'ubicar.

És clar que si hi ha unes contraprestacions tan altes és que la cosa no deu ser tan innòcua com ens volen fer creure i més quan el President no els vol a Catalunya però per altra banda va promoure aquesta planta quan va ser ministre d'indústria.

La nostra comarca està sota l'àrea d'influència de la central. M'imagino que si ens pregunten diríem que no però em pregunto què diríem si rebéssim les prestacions que rebrà el municipi que l'aculli.

Read more...

ANY NOU

Aquest any 2010 no ha començat massa bé, de fet diria que ho ha fet molt malament.

En poc més de quinze dies ens han deixat dues persones molt joves. Un era el fill d'una cosina germana i l'altre un cosí germà del meu home.

Tanmateix la vida continua endavant i no s'atura.

Començar un nou any té quelcom de màgic. Deixem endarrere coses que no ens agraden i fem bons propòsits que després acabem oblidant per tornar a recordar-los l'any vinent.

Amb el temps he aprés que amb els bons propòsits s'ha d'anar a poc a poc. Massa alhora desanimen. De moment la que us parla ha deixat de fumar. Ara sóc una fumadora que, de moment, no fuma. He tornat a reprendre els meus passejos matinals per les envistes del poble i encara en tinc uns quants més que faré tot allò que estigui al meu abast per a complir: escriure amb més freqüència al bloc, l'altre matricular-me a les aules de la gent gran el proper setembre i mentrestant fer pràctiques de conduir. Això del cotxe sempre ha estat una frustració per a mi: més de 30 anys amb carnet i mai no he estat capaç d'agafar-lo . Necessito aquesta independència que em donaria el fet de no necessitar ningú per a desplaçar-me. Potser direu que allò que sempre em deia la mare: “Ara li ve l'amor a la núvia”.

Doncs mira sí. Sempre he pensat en allò de renovar-se o morir.

Fins aviat.

Read more...

QUI ÉS AMINETU HAIDAR?

Les fermes conviccions i el coratge d'una sola dona, l'activista saharaui i defensora dels drets humans Aminatu Haidar, han fet trontollar les relacions entre Espanya i el Marroc. Unes relacions basades, per part del govern espanyol, en una "no bel·ligerància" expressa al voltant de Ceuta i Melilla i del conflicte a l'antic Sàhara espanyol. Però qui és Aminatu Haidar?

Read more...

UN DIA AMB L'AMINETU. Copiat del blog de la meva amiga Alba

Ahir 28/11/09 vaig tenir l'honor d'estar un dia amb l'Aminetou.

La vaig veure molt "feta caldo", però tot i així ella té més clar que mai que ha de continuar amb la vaga de fam per tal d'aconseguir tornar a la seva pàtria amb els seus fills.

Quan vaig estar parlant amb ella, l'únic del que es preocupava, era de que havia d'estudiar molt per aprovar, i que em cuidés.

Però quan li vaig dir jo què qui s'havia de cuidar era ella, l'únic que va fer va ser somriure, perquè ja sabem com és ella, una dona de fortes conviccions.

És una dona que encara que estigui molt cansada i dèbil sempre té un somriure d'orella a orella, i és molt gratificant.

L'únic que li desitjo és que el govern espanyol faci el que hagi de fer perquè torni cap a casa seva, on els seus fills estan molt preocupats del seu estat de salut (m'ho va dir ahir)

I des d'aquí li envio moltes forces i ànims per seguir amb la seva lluita, i que la recolzem fins la victòria.

SÀHARA LLIURE JA!!!!

Dono les gràcies a l'Alba que m'ha donat permís per a copiar el seu post.

Read more...

LA VOLEM A CASA

Condemnem la decisió de les autoritats marroquines d'expulsar del Sàhara occidental a la defensora del Drets Humans Aminetu Haidar i exigim al govern espanyol  que li permeti retornar immediatament a casa seva de l'Aaiún.

Cal que el govern faciliti la seva sortida d'Espanya per a que torni a casa amb condicions de seguretat i amb totes les garanties per la seva integritat física.

(Amnistia Internacional)

Read more...

AMINETU HAIDAR

L'Aminetu Haidar està retinguda a l'aeroport de Lanzarote. Les autoritats marroquines li van prendre el passaport i la van enviar de tornada cap a les Canàries. Ara està en vaga de fam fins que no li permetin tornar a casa seva on l'esperen els seus dos fills i la seva mare. L'Aminetu està malalta per culpa de la seva estada en les presons marroquines i la seva vida corre perill si aquesta situació es perllonga.

Una dona sola ha trencat el mur de silenci que, fins ara ha envoltat el Sàhara occidental, ha posat en un compromís a tot l'executiu espanyol i ha ocupat molts espais a tots els mitjans de comunicació.

En aquesta llarguíssima partida la dama ha fet un escac al rei. Que vigili, la propera pot ser escac i mat.

Si en voleu saber més només cal cercar a Google

Read more...

PER UN SÀHARA LLIURE. AUTODETERMINACIÓ PEL POBLE SAHRAUÍ.

Amics, Madrid va ser una festa. Tot el carrer d'Atocha fins on podies allargar la vista era un mar de banderes polisàries onejant al vent.

Feia un dia gris així que vam enyorar la llum de la Meseta tan pareguda a la llum del desert.

Els nens s'ho miraven amb un ulls ben oberts i espero i desitjo que ho expliquin als seus. Que aquest esclat d'esperança, entusiasme i indignació arribi als Campaments perquè sàpiguen que no estan sols que aquí al nostre país, a Catalunya i a tot l'estat espanyol, som molts aquells que recolzem la seva Causa. Gent anònima i gent famosa com veureu a la foto que el Lekbir i el Mahfoud es van fer amb l'actriu Pilar Bardem.

Us passo la presentació de les fotos. No són massa bones i a l'acte final em va ser impossible arribar fins a l'escenari. N'hem robat algunes a la Conxi de Poemario però com que les hem agafat del facebook han perdut la qualitat. De tota manera per fer-vos-en una idea ja valen.

Fins aviat.

Read more...

TOTS AMB EL SÀHARA.

Aquest desembre no viatjaré als Campaments. Vaig estar-hi l'abril passat i ara no tinc ganes de tornar-hi a anar sola.

No em veig amb ànims per resistir un viatge curt però que, al final, resulta molt llarg. Dotze hores des que surts de casa fins que arribes a les haimes em cansen i m'esgoten.

Però més que el cansament físic és l'esgotament emocional. Sembla que amb els anys hom s'hauria d'acostumar a veure i a viure una situació impossible. Doncs no, cada viatge és més dur que el precedent. Cada vegada que hi vaig la situació em colpeix més. Veig els nens que es fan grans, es converteixen en adults sense cap horitzó a curt termini. Viuen en un lloc paregut als llimbs, sense guerra i sense pau, sense fi, sense cap llum al final del túnel.

Molts han optat per l'emigració. D'altres continuen esperant el retorn enmig del no res. Els ajuts internacionals disminueixen i no es poden suplir amb els ajuts de les ONGs. Aquí patim una crisi global que ha fet disminuir de manera alarmant els pressupostos dels Ajuntaments. Hi haurà diners pel Sàhara l'any vinent? Podrem assumir el mateix nombre d'infants que l'any passat? Trobarem famílies que puguin acollir-los en aquest marasme d'atur i de crisi?

Podrem enviar productes de primera necessitat?

Perquè si hem de posar-nos en marxa per a recollir-los i després no podem enviar-los no val la pena que ho fem. Sempre he pensat que les Caravanes per l'esforç que suposen no tenen massa impacte.

La gent aquí s'hi ha acostumat i donen o no, sense preguntar-se. Llavors no s'assoleix l'objectiu de sensibilitzar la societat civil.

Un company m'ha demanat si podia elaborar una unitat didàctica o d'aprenentatge per alumnes de secundària. És tot un repte ja que de materials no n'hi ha i jo ja fa molt de temps que no treballo i he perdut pràctica. No domino la nomenclatura, encara que tinc molt clars els objectius.

Primer caldrà captar l'atenció d'aquests joves i després posar-se a treballar. La feina ha de ser seva. Esbrinar, deduir, cercar, empatitzar per a després posar-se en marxa.

No es tracta d'una xerrada ni d'una lliçó magistral. Jo la veig com un passeig per una realitat propera però desconeguda, un busseig en una part de la història de la qual no se'n parla mai perquè, en el fons, ens fa vergonya.

Per últim recordar-vos que encara sou a temps de signar a la plataforma: todos con el Sàhara.

I demanar-vos que signeu la carta de protesta per a aturar la pesca europea en aigües sahrauís endegada per WSRW. La vostra signatura compta!

Fins aviat.

Read more...

SI, PODEM. PER UN SÀHARA INDEPENDENT

El proper dia 14 tenim una cita a Madrid. Si voleu llegir el manifest cliqueu aquí.

Sempre ens alegra saber dels amics.

Aquest 2009 ha fet 30 anys de les primeres vacances en pau. Per què quan miro aquesta vella foto em sembla com si  conegués tots els infants?

Read more...

DE CORRUPCIÓ I DE CONSELLERS FILANTRÒPICS

Em llevo i dono un tomb per la premsa digital. Estic fastiguejada i avorrida de dues paraules: crisi i corrupció.

Mentre moltes famílies afectades per l'atur es pregunten com s'ho faran per sortir-se'n, d'altres s'han dedicat a omplir-se la butxaca a base de bé. Com és que els ha estat tan fàcil ficar la mà a la bossa?

La fórmula és molt senzilla es compren uns terrenys per quatre duros, es re qualifiquen i es venen per doble o pel triple del preu de la compra i els guanys es reparteixen. Llavors només queda una senzilla operació per blanquejar els diners fraudulents o quedar-te'ls a casa davall de la rajola i anar tirant de beta.

Per la televisió estan dient que el sistema democràtic és l'únic que fa surar la corrupció. A mi em sembla que la part emergent és ínfima i que hi ha molta porqueria que no veiem ni veurem mai.

Estem perdent la confiança no només en els nostres representants, prescindibles i substituïbles, sinó en el sistema la qual cosa és molt més perillosa.

Ha costat molt assolir l'estat de dret que tenim avui dia que es pot ensorrar si els ciutadans no el ratifiquem amb la nostra participació.

Ara mateix no m'agradaria ser regidor de cap ajuntament. Em sembla que no podria suportar les mirades de sospita. Haurà rebut comissions? Què li hauran regalat per atorgar aquestes obres a aquesta empresa en concret? Haurà percebut algun tant per cent del pressupost de les Festes?

Vull pensar que hi ha polítics honestos que es dediquen a la cosa pública per convicció i amb esperit de servei a la comunitat. Però em costa molt, cada vegada més.

Molts catalans pensem que tots els polítics són culpables mentre no es demostri allò contrari.

Ja no ens val allò de: “i tu més”. Que deixin d'acusar-se mútuament i que treballin plegats per a retornar-nos la confiança perduda.

Tinc el costum de començar a llegir El País per la contraportada. Avui, l'Elvira Lindo ens parla dels consellers filantròpics. Formen part de l'equip de les estrelles: actors, cantants i demés estels brillants del firmament mediàtic per tal de canalitzar el seu impuls “irresistible de salvar el món”. Immediatament ho relaciono amb el Sàhara i amb la multitud de plataformes prosahrauís que apareixen dia rere dia. La darrera ha estat la gravació d'un disc iniciativa encapçalada per l'actor Santi Millán.

El sentiment que tinc és ambivalent, una part de mi se n'alegra i un altra se'n dol, ho deia ahir al feis : aquests hi posen la cara i en un dia aconsegueixen més que un munt de persones anònimes en anys. Potser caldria aprofitar l'avinentesa o potser no. A mi m'agradaria pensar que s'hi involucren de bona fe i no per augmentar el seu resplendor a costa dels desafavorits.

Fins aviat.

La foto és de El País

Read more...

SHUKRAN 24

Clica a sobre les imatges per a llegir els articles.

Read more...

LES AMISTATS PERILLOSES

Periodista Digital és una publicació on line d'una ideologia molt concreta. Per a mi que són a la dreta de la dreta i inclús gosaria afirmar que molts dels seus articulistes i escrivents (no dic escriptors perquè aquestos em mereixen un respecte) no són ni tant sols demòcrates.

Si doneu un tomb pels blocs trobareu fins i tot creacionistes (antidarwinistes i anti escalfament global)

Tinc molt clar que cadascú pot pensar com vulgui i dir allò que consideri més oportú. Afortunadament no combrego amb les seves tesis i per més propaganda que facin no aconseguiran que canviï de pensament que per instint, per convenciment i per visceralitat es decanta més aviat cap a l'esquerra. Mai no ho he amagat.

També tinc clar que els sahrauís, després de 34 anys d'oblit i de promeses incomplides es fàcil que es posin al cantó de qui els defensa, sigui de la tendència política que sigui. Ho entenc i en el seu cas potser jo faria això mateix.

Però jo no sóc sahrauí, sóc catalana i no puc per menys de preguntar-me perquè personatges força coneguts dins del món de la solidaritat i el compromís amb el Sàhara defensen el dret a l'autodeterminació dels sahrauís. Si ho fan perquè, de veritat, hi creuen o perquè són allò que se'n diu neocons. Em pregunto com poden defensar l'opció independentista si són profundament contraris a l'estat de les autonomies i voldrien per Espanya i, a més no ho amaguen, una llengua i un pensament únics, que aprofiten la més mínima ocasió per tatxar de nazis als nacionalistes i per proclamar la seva manera de pensar més pròpia del segle XIX que la del XXI. Si els llegiu veureu que les raons que li retreuen al Marroc són les mateixes que fan servir ells quan parlen de l'Espanya que enyoren.

Ara n'hi ha un que ha anat més lluny i posa en entredit a tot el moviment solidari que és divers i plural. No reflexiona, acusa i fins i tot posa en dubte les motivacions que ens empenyen a portar a terme projectes com les vacances en pau o les caravanes. Es creu amb el dret de dir-nos a qui hauríem de condemnar i què hauríem de fer.

Us poso una perla de les moltes que es troben en posts i comentaris:

Las supuestas asociaciones de "solidaridad" no son lo que dicen ser.

Potser no, però el senyor C. R. M. no és la persona més adient per a destriar el gra de la palla. Abans s'hauria de treure la biga de l'ull. I després buscar la coherència que no demostra si comparem la seva postura envers Espanya i el Sàhara occidental.

Fins aviat.

Read more...

COOPERACIÓ, SENSIBILITZACIÓ I ACCIÓ POLÍTICA

El divendres passat vam estar a una reunió on ens van presentar l'EUCOCO 2009 que tindrà lloc a Barcelona a finals del mes de Novembre.

Una companya va preguntar pel cost. Com us podeu imaginar organitzar una conferència d'aquestes característiques val molts diners i comporta molta feina.

En un moment de la reunió va sorgir la qüestió: si en uns temps com els actuals valia la pena gastar tants recursos en una conferència internacional i més sabent la situació precària als Campaments.

Si els recursos sobressin no hi hauria cap problema: n'hi hauria per atendre les necessitats bàsiques als camps i per a finançar accions polítiques.

La resposta va ser la de sempre: que el problema dels sahrauís és polític i que calen respostes polítiques. “Es més important això que enviar cigrons als Campaments. Si fossin a la seva Terra no els en caldria de menjar”.

Aquest és un argument incontestable encara que la resposta és fàcil i obvia: és veritat però mentrestant la solució política no arriba els refugiats hauran de menjar quelcom per a poder sobreviure.

No es pot menystenir les persones que pensen i obren en clau humanitària com si l'esforç que suposa organitzar una Caravana o les Vacances en Pau fos menys important que organitzar una manifestació, una conferència o unes jornades de sensibilització ciutadana.

Com es mesura la importància dels actes que s'organitzen en favor del Sàhara?

En resultats? En el nombre de gent que hi participa? En el nombre de polítics que hi assisteixen?

En aquests moments una delegació de metges lleidatans són als Campaments, passant consulta i intentant fer més suportable l'exili. No gosaria dir que la seva feina val menys que la dels polítics que van a l'ONU i reclamen l'autodeterminació pel Poble sahrauí.

Cadascú fa allò que li sembla que ha de fer, que sap fer i que pot fer.

L' ajut humanitari, la sensibilització i les accions polítiques no són excloents sinó complementàries. Calen totes per a aconseguir allò que tots desitgem: la LLIBERTAT pel Sàhara.

Fins aviat.

Si voleu informació de l'EUCOCO podeu copiar i enganxar a la barra del vostre navegador l'adreça: http://www.eucocobarcelona.org

Read more...

MISSATGE DE JVP

Copio i enganxo un post que ha penjat la meva amiga Merche al seu blog:

¿TE TOMARÍAS UN MINUTO PARA DECIR A VUESTROS AMIGOS SOBRE MOHAMMAD OTHMAN?

¿El "crimen" de Mohammad? Fue detenido por las autoridades israelíes el 22 de septiembre cuando regresaba a Cisjordania de un viaje a Noruega, donde propuso boicoteos, saqueos y sanciones (BDS) contra Israel. Han pasado más de tres semanas durante las cuales ha sido sometido a largos interrogatorios-- algunos de 18 horas--ha sido interrogado sobre sus viajes a Europa y sus contactos con grupos europeos. No ha sido acusado de nada.
Suponemos que estará encarcelado simplemente por su apoyo al BDS. Gran número de activistas palestinos ahora están diciendo, "¡Si vais a arrestar a los del movimiento BDS, nos tendreis que apresar a todos!"
Apoyar un movimiento pacifista contra la ocupación ¡no es un crimen!
Por favor ayudádnos a LIBERAR A MOHAMMAD OTHMAN. Gracias.

(P.D. Referente al juicio de Ezra Nawi, sobre quien escribí un post en agosto--el activista israelí que evitó el derribo de casas de beduinos palestinos en el sur de Hebrón--parece ser que la juez Eliata Ziskind decidió aplazarlo debido a las 20.000 firmas recibidas. Hasta el ex-Jefe del Tribunal Supremo, Yehudi Karp, dijo sobre Ezra, "Los que incumplen la ley para salvar a otros y defender los derechos humanos, son los nombres que aparecerán escritos en páginas de oro". Sin embargo los problemas de Ezra aún no han terminado. Os tendré informados)
JVP= VOZ JUDIA POR LA PAZ

Read more...